LIMFANGIECTASIA INTESTINAL CANINA
Les malalties intestinals inflamatòries cròniques en l’espècie canina poden produir diferents imatges ecogràfiques en funció del tipus d’infiltració cel·lular que les provoqui.
En aquest cas, un gos de raça Yorkshire terrier amb vòmits i diarrees cròniques tenia una distensió abdominal important.
Les imatges ecogràfiques demostren l’augment de les parets intestinals (sobretot a nivell del duodè) amb una infiltració ecogènica a nivell de la capa mucosa que varia d’aspecte en funció del tall obtingut (línies paral·leles o punts). En aquest cas, no hi ha una pèrdua de l’estratificació de la paret intestinal, sent la resta de capes normals.
La presència de líquid lliure abdominal és evident en l’última imatge.
El diagnòstic final és el d’una limfangiectàsia intestinal (malaltia inflamatòria intestinal perdedora de proteïnes).
La infiltració ecogènica que s’observa a la capa mucosa intestinal és a causa de la dilatació dels propis vasos limfàtics, situació que produeix una disminució de l’absorció normal dels nutrients, a més a més, de la fuga de la limfa (calci, greix, proteïnes i limfòcits) cap a la llum intestinal.
Las enfermedades inflamatorias crónicas intestinales en la especie canina pueden producir diferentes imágenes ecográficas en función del tipo de infiltración celular que las provoque.
En este caso, se trata de un perro de raza Yorkshire terrier con vómitos y diarreas crónicas, con una distensión abdominal importante.
Las imágenes ecográficas muestran un aumento de las paredes intestinales (sobretodo a nivel del duodeno) con una infiltración ecogénica, a nivel de la capa mucosa, que varia de aspecto en función del corte ecográfico realizado (lineas paralelas vs puntos blancos). No se observa una pérdida de la estratificación normal de la pared intestinal, siendo el resto de capas normales.
El diagnóstico final es el de una linfangiectasia intestinal (enfermedad inflamatoria intestinal perdedora de proteinas).
La infiltración ecogénica que se observa en la capa mucosa intestinal se debe a la dilatación de los vasos linfáticos, situación que produce una disminución de la absorción natural de los nutrientes, además de la pérdida de línfa (calcio, lípidos, proteinas y linfocitos) hacia la luz intestinal.
